Que estem ensenyant als nostres fills quan es sent “bon cop de falç” quan surten del cole…? Aquesta antiquada manera guerrera de reivindicació no només crea una actitud d’agressió (tal com es canta), quan volem la pau entre tots. L’exemple que hem de donar des de Catalunya (seguint el mateix Pau Casals) és la pau. Les actes de l’Onze de Setembre sempre mostra aquesta personalitat, avui en dia en escala massiva.
No és l’hora de replantejar les paraules que es canta? Per molt que el govern del Estat espanyol vulgui imposar la hispanitat, no tenim instal·lat al nostre territori un exèrcit abusador contra el qual cal aixecar la falç.
I ara que proclamo, no he entès mai per què celebrem un dia de derrota com a dia nacional. Des d’aquí sempre estem endarrerits.
Jo proposo declara Sant Jordi la nova Diada – tot una celebració del personalitat catalana amb qui tots -tant els nouvinguts (o com jo, els “nou nouvinguts”, d’altres països, que hem decidit integrar-nos plenament) com els provenint de generacions enrere- podem identificar.
En un esperit col·laborador i negociant -el dels catalans de sempre-, podem donar un exemple al món i oferir no un bon cop de falç sinó un bon cop de mà.
Aquesta diada de 2015 vaig tenir l’honor i l’emoció de cantar el Cant de la Senyera a la Seu Vella amb la Coral Shalom. La idea de aixecar un símbol de seny -bon representant dels nostres valors- m’agrada molt més.